Per Núria Barberà
Una vegada vaig llegir que traduir un llibre és com posar-se un escafandre, submergir-se en l’univers del seu autor o autora, transformar-t’hi i posar-te a pensar i escriure com ell o com ella.
És una analogia molt gràfica i molt potent que m’ha acompanyat durant tot el procés de traducció d’El llibre roig de Mao Zedong. Podria dir que m’he acabat convertint, salvant absolutament totes les distàncies, en el mateix Mao Zedong per a escriure amb la seva pròpia ploma (o pinzell).
No era un repte fàcil, això de posar-se en la pell del gran líder comunista xinès. Significava entendre no només tota una personalitat, sinó tot un país, tot un poble i tot un context històric. Perquè Mao Zedong, al seu Llibre roig, no parla per a lectors i lectores amb ganes d’aprendre sobre socialisme o comunisme. Mao Zedong parla per al seu poble, un poble majoritàriament pobre, poc cultivat i amb pocs recursos. Parla (i escriu) per a un públic de qui busca compromís, adhesió i obediència. De qui no vol percebre bones crítiques i ressenyes literàries, sinó conductes, respostes i aplaudiments simpatitzants, afins i devots al seu mandat i al seu lideratge. I aquí és on requeia aquest repte: posar-se aquest escafandre aparatós, desprendre's de qualsevol idea preconcebuda que pogués condicionar el seu discurs i submergir-se en la ment d’aquest autor poderós, estratega, influent i, sobretot, llegendari.
El llibre roig de Mao Zedong és un recull de cites que el mateix president Mao havia escrit o pronunciat al llarg del seu pas com a polític i membre del Partit Comunista Xinès. Les cites que hi trobem van ser recopilades per l’aleshores ministre de Defensa, Lin Biao, i daten de diferents èpoques compreses des de finals dels anys 20 fins a principis dels 60, que és quan es publica la primera edició del llibre (l’any 1964). Gairebé quatre dècades recollides en 33 capítols que tracten temàtiques tan diverses com el patriotisme, l’heroisme revolucionari, la lluita de classes, l’entrenament militar, les dones i la cultura i l’art, entre d’altres.
El llibre roig no és una novel·la de lectura continuada ni de tauleta de nit. És un llibre de lectura no lineal, pausada, analítica fins i tot; un llibre que et transporta a un context històric, ideològic i geopolític curosament relatat des d’un prisma revolucionari, de lluita i d’esperit de canvi. És un llibre necessari i clau per a entendre tot un país des d’una de les seves arrels més contemporànies.
Perquè llegir Mao Zedong és entendre la Xina que coneixem avui. Una Xina que ja no és la que va deixar Mao, però sí la que continua bevent i nodrint-se de tot el seu llegat.
Núria Barberà és traductora del xinès i ha traduït El llibre roig de Mao Zedong.
